Palera, de moro, xumba

El seu origen és americà, però l'altre dia em sorprenien els meus companys d'excursió dient-li 'figa de moro'. Havia sentit, a molts llocs de les Terres de l'Ebre, la denominació 'figa xumba', provinent del castellà 'higo chumbo', i a les comarques de La Plana castellonina sempre se li ha dit 'figa palera'. Mai havia escoltat la primera denominació, i em va agradar pel fet que no li vaig trobar explicació. Tres maneres de definir una mateixa fruita, una llengua rica.

Balanços

Esta, la última entrada de l'any, és un 'vocabulari difús' estrany i atrevit. Estrany, per què és una paraula del català estàndar, i atrevida per què és perfectament vigent. Es tracta del balanç, un mot que podria estar en perill i que cal posar en valor. No tenim temps per fer balanços, i se'ns acaben els espais de reflexió. Tot va massa ràpid a les nostres ciutats: al Metro, als carrers, a les oficines... Ixes de treballar i, com en una inèrcia malèfica, la turba et duu a caminar més ràpid fins i tot del que les teues responsabilitats t'exigeixen. Per això cal posar en valor els balanços. Plantejar-nos si el que fem té sentit, dubtar per millorar. I tornar, sempre que es puga, a les fronteres difuses, agafar aire i tornar-nos a convèncer que la ciutat ens dona de menjar, però que no només de pa viu l'home.

PD: Els balanços de Cap d'Any són, possiblement, els menys necessaris.

Vocabulari difús: pesca amb rall

Escrivint sobre conceptes com la pesca amb rall, un se'n adona de quant ràpid han anat les coses, i s'arriba a plantejar si tant avanç realment ha significat progrés més enllà de l'econòmic.

El rall és -era?- una xarxa circular guarnida de ploms que els pescadors tiraven a l'aigua en llocs de poca profunditat i que, pel pes de la plomada, se submergien, atrapant els peixos que nedaven en este espai. Era una pesca de subsistència, clar està, que es practicava tant a les zones de platja com als rius o al Delta de l'Ebre.

Qui em va explicar en què consistia esta tècnica de pesca ho va fer a Almassora (Plana Baixa), després d'haver-me dut per l'històric camí de Ben-Afeli, ple de vida rural en altres temps i ara saturat de nous xalets de diumenge. Em contava que els homes d'Almassora sempre han tingut fama de malfeiners, de conformar-se amb poc però saber viure bé. I afegia que amb les verdures de l'hort, caçant algun ocell i pescant una estona amb rall a les platges tenien prou i els sobrava temps per acudir a les múltiples tavernes i ventes que hi havia a la zona.

Qui poguera tornar, ni que fora per almenys veure-ho, a la vida de no fa tant.

Vocabulari difús: mandongo

Es fa de nit a les sis, fa més fred, ve de gust estar a casa. Signes inequívocs que l'hivern s'acosta i, amb ell, un dels moments més importants de l'any per a les generacions anteriors: el mandongo.

És la matança del porc, expressió que ha substituït a la que s'utilitzava de valent en molts pobles i comarques fins fa unes dècades. És una paraula quasi transversal del dialecte occidental, ja que es deia -diu- tant a les Terres de l'Ebre com a zones de Lleida properes a l'Aragó. També a les comarques nord del País Valencià.

També es denomina mandongo -o mondongo- a la botifarra de sang que s'elabora a Morella. Segons el diccionari català-valencià-balear, esta acepció també s'utilitza al Pont de Suert i el Camp de Tarragona.

És curiós com la gent generalitzava el significat de les paraules, ja que mandongo seria només el procés d'elaboració d'embotit que comença quan el porc ja està mort. Abans ho feien tot més fàcil. No creieu?

PD: Esta paraula dona molt de joc, i segur que tots teniu anècdotes dels vostres pobles i podeu aportar molt. Endavant!

Vocabulari difús: 'rebuigeros'

La paraula que proposem té molt a veure amb el comerç de taronges. Amb aquelles imatges de magatzems plens de dones que eixien al migdia i formaven una vertadera processó a l'avinguda de l'Estació. Amb les colles d'homes que convertien el patiment i el fred convertint l'hora del dinar de la collita en una festa. Jo -òbviament- no he conegut estos moments d'esplendor cítrica a les províncies de Castelló, parle pel que he sentit a casa.

Al gra. La majoria de magatzems es dedicaven a l'exportació, els més grans a l'estranger. Però hi havia un altre tipus de comerciants, els coneguts com 'rebuigeros', que treballaven amb el gènere sobrant, aquells 3.000 o 4.000 quilos que no valien per qualitat o simplement imatge per a l'exportació. El 'rebuigero' cobria el mercat interior, però les seues taronges també servien, segons he esbrinat, per fer perfums i essències.

El 'rebuigero' havia de ser un bon home de negocis, un poc murri i descarat, si voleu, i manegar-se-les per introduir en el mercat aquella taronja que no entrava pels ulls. A més, si el productor de taronges tenia, posem per cas per la temporada en que estem, dos magraners a l'hort, també li comprava el fruit per vendre'ls a qualsevol lloc.

Ja sabeu, l'objectiu d'esta secció més que cap altra és que participeu. Coneixeu la paraula? Es gasta als vostres pobles? Tot s'hi val!

Vocabulari difús: somordo/a

Inaugurem la que, pretenm, siga una de les seccions fixes del bloc. El vocabulari difús, que voldrà recollir totes aquelles paraules que s'allunyen de l'estàndar i només ens sonen potser a antigues, difuses, com l'aigua de l'Ebre els matins de boira. L'objectiu és no només presentar paraules sinó que entre tots trobem les diferents accepcions. Jo ja dic que, si funciona com vull, aprendré més del que aportaré.

Somordo/a: Aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa. A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".

També he llegit al diccionari català-valencià-balear que és una mena de sinònim d'apagat. Un foc és somordo quan està quasi apagat i un tro ho és quan sona lluny.