Èxit

Vivim una època en la que els esdeveniments se succeeixen, sense que els poguem analitzar. Resulta difícil aturar-se i mirar d'anar més enllà de les imatges del telenotícies, analitzar que hi ha darrere, més enllà de l'aparença.

L'èxit és un element que apareix amb constància quan es furga i es busca la realitat. És un substantiu golós, que atrapa i té una aparença duradora. Quan el tenim ens creiem indestructibles. No tenen res a veure una cosa amb l'altra, però Camps i una part important de l'afició del Barça tenen una malaltia similar.

Han pensat que un tret cojuntural dels àmbits en què destaquen pot eternitzar-se, i en un intent de mantenir-se veuen com una amenaça fins i tot allò més insignificant. Ni al País Valencià TV3 és un element transformador de la societat ni patir per treure tres resultats és dolent. En política hi ha oposició, en futbol rival. I tot s'ha de respectar.

Però ja se sap, com va dir el magnat de la publicitat Maurice Saatchi, "no és suficient amb tenir èxit, la resta ha de fracassar".

Tirorí, tirorí

Tirorí, tirorí
sinyo rei ja estic ací
palla i garrofes, tot pal seu rossí
casques i avellanes, tot per a mi

PD: cançó que es canta a diverses poblacions valencianes, sobretot Vila-real, per rebre als Reis i desitjar que ens deixen com més regals millor)

La mestra

Este dimecres, mentre llegia de pressa i corrent abans d'enfilar cap al sud les sentències del Suprem i les reaccions, una lectura de feia uns anys em venia al cap. No recordava el títol del llibre, tampoc el poble on es desenvolupava la tràgica història.

Ja a casa per passar el Nadal, he consultat la petita biblioteca de ma mare -que també és meua- sabent que allà el trobaria. És 'La mestra', de Víctor Gómez, una crònica dels intents de construir una escola valenciana durant la Transició. Malauradament, la realitat és la que és, i valents com la Marifé, són avui velles anècdotes del que va poder ser i no va ser.

A Catalunya, en canvi, les coses van ser diferents, segurament en este àmbit un poc millor. Poca gent dubta que el català haja de ser la llengua de l'escola. Ara, però, els reductes que no pensen així tenen la justícia de la seua mà, i si la política no es posa ferma -que pel que sembla no ho farà- ho acabarà pagant la comunitat educativa, que és qui haurà de barallar-se, com va fer Marifé durant la Transició a Barx, amb els capricis reaccionaris.

Una breu cita del llibre per acabar i convidar-vos a gaudir d'esta lectura trista durant estos dies festius: "Sense la simpàtica complicitat dels alumnes encara les hauríem passades més agres. Sense ells la consciència de derrota hauria estat total. No trauria cap a res fer-se el valent ara negant que havíem patit més que una serp en un forat, i tots els mestres necessitàvem un estiu parat amb blaus de piscina i mandrosos llavis de cirera, per refer-se i oblidar".

Patxaran

A l'Aragó en saben molt de patxaran. En beuen la majoria i en fan molts. I la constatació que estem molt a prop és que a casa intentarem este any fer suc d'aranyó castellonenc (veure el procés d'elaboració). Ja se sap que ni caçadors ni boletaires fan públic el lloc del crim, així que preferim seguir amb la tradició. Només direm que hem estat a prop de Penyagolosa, la muntanya amb més mística del País Valencià. Sempre és un gust estar-hi, i temps tindrem de parlar-ne de la seua constant presència per als castellonencs. Avui, però, ens quedem amb un nou episodi de gastronomia artesanal.

Per cert, també vam agafar mores i hem fet melmelada. Ha quedat deliciosa amb un poc de suc de llima mentre els fruits i el sucre, en quantitats semblants, estan al foc (mig hora a partir del bull). Per als interessats, a qui pregunte done preus d'ambdós productes.