Escrivint sobre conceptes com la pesca amb rall, un se'n adona de quant ràpid han anat les coses, i s'arriba a plantejar si tant avanç realment ha significat progrés més enllà de l'econòmic.
El rall és -era?- una xarxa circular guarnida de ploms que els pescadors tiraven a l'aigua en llocs de poca profunditat i que, pel pes de la plomada, se submergien, atrapant els peixos que nedaven en este espai. Era una pesca de subsistència, clar està, que es practicava tant a les zones de platja com als rius o al Delta de l'Ebre.
Qui em va explicar en què consistia esta tècnica de pesca ho va fer a Almassora (Plana Baixa), després d'haver-me dut per l'històric camí de Ben-Afeli, ple de vida rural en altres temps i ara saturat de nous xalets de diumenge. Em contava que els homes d'Almassora sempre han tingut fama de malfeiners, de conformar-se amb poc però saber viure bé. I afegia que amb les verdures de l'hort, caçant algun ocell i pescant una estona amb rall a les platges tenien prou i els sobrava temps per acudir a les múltiples tavernes i ventes que hi havia a la zona.
Qui poguera tornar, ni que fora per almenys veure-ho, a la vida de no fa tant.
