Jeromo Aguado i la Vía Campesina

Nova classe magistral al CCCB després de la d'Ignacio Ramonet. En esta ocasió, i convidat per la Fundació Antoni Comín en el marc del cicle de conferències 'Capitalisme i canvi climàtic', va vindre Jeromo Aguado. Per este ordre, pastor, activista per la soberania alimentària i membre del moviment Internacional Vía Campesina.

En un to distès que ell defineix com molt camperol, reclama la tornada a la terra en el sentit físic, però també espiritual. Durant la conferència, este home brillant que admet ser un fracassat escolar deixa anar una sèrie de frases que caçades al vol fan riure però analitzades en profunditat poden tenir l'efecte contrari. Poden fer reflexionar o inclús fer plorar. Un exemple: "Hem de pensar un sistema per destamtellar ciutats com Barcelona".

El seu és un verb fluid, propi d'una persona que, malgrat ser a molta honra un home rural, està molt acostumat a les alocucions. Però el seu no és, almenys no del tot, un discurs tancat. Es mostra tant disposat a acceptar esmenes que fa una miqueta d'enveja: "El coneixement, si no és col·lectiu, no és".

Parla no només de la incoherència sinó també de la perversitat del neoliberalisme aplicat a l'agricultura. De com el Banc Mundial dels Aliments i la UE a través de la famosa PAC són capaços d'arruïnar camperols a Nicaragua. Com? Fàcil. Produir un quilo de cereal a la seua terra, Palència, costa 35 cèntims, però al pagès només li'l compren a 15, quantitat suficient per vendre'l més barat a Nicaragua i que els camperols centreamericans deixen de produir-lo. El cercle es tanca amb les capritxoses i mal repartides subvencions als productors castellans, que s'empobreixen poc a poc en un sistema que no és lliure i no els deixa prosperar.

El millor d'este gran home és que proposa solucions. Proposa articular mecanismes d'àmbit local, fugir del sistema. Si este no ens vol, per què l'hem de voler nosaltres, ve a dir. Confia en les persones, i propugna una resistència no violenta, de desobediència civil. Ha creat, juntament amb d'altres productors de la palentiva província de Tierra de Campos, una Universitat Rural Paulo Freire, que estudia i divulga problemes i alternatives per a l'home rural. Creu que el futur passa per un terme encunyat per ells i de difícil traducció al català: la recampelorització.

Petjada ecològica

De matí, per feina, vaig escoltar Artur Mas. De vesprada, per plaer, vaig anar a escoltar Ignacio Ramonet al CCCB. El director de Le Monde Diplomatique en castellà va pronunciar una conferència sobre canvi climàtic i capitalisme en què va relacionar escalfament global i model de producció i consum actual. No va dir res de molt novedós, simplement va constatar que per viure al nostre nivell caldríen dos planetes com la Terra. I va bromejar molt seriosament: "Ara toca dir-li als xinesos que no visquin com nosaltres, que no consumisquen". Va assegurar en què estem a l'últim minut i va mostrar la seva poca confiança en què a la cimera de Cancun del proper novembre -continuació de Copenhague- s'assolisquen grans acords. Però sobretot va insistir en el concepte de 'petjada ecològica', es a dir, el cost en CO2 de qualsevol producte. Cal exigir proximitat, va dir: menjar fruita de temporada i de la zona, consumir menys carn, fixar-nos en d'on ve allò que comprem. És la nostra aportació. I ja en tenim, de productes bons, a casa. Mentre tornava a casa, pensava en el Terra Alta que m'esperava...

P.D.: Malgrat que per a Ramonet el canvi climàtic és una urgència, Mas ni el va citar. Ni tampoc va dir res d'ecologia, o d'aminorar el ritme de consum. Curiós i trist. No vaig veure a cap polític a la conferència de la vesprada.