Catedral del vi

Cesar Martinell, elegantment vestit de negre, barret, bastó i somriure de vell satisfet, saluda al visitant, que sorprés s’apropa al racó del celler d’on surt la veu. Òbviament és un actor, ja que l’ideòleg de la Catedral del Vi del Pinell de Brai va morir l’any 1973 després d’una vida dedicada al modernisme.

Els dos audiovisuals que s’han incorporat a la visita d’este temple del vi vingut a menys mostren molt bé per on ha d’anar el futur de la vinya: amb la batalla dels preus justs perduda a curt plaç, queda l’opció de fondre innovació amb tradició, passat i present per mirar al futur. Al Pinell potser ha arribat tard; cada any es produeixen menys quilograms de vinya, i un restaurador anglès compra tota la producció per endur-se-la als seus salons.

En un món on ja res és el que sembla i on la irracionalitat guanya premis a diari, el celler del Pinell és reflex de la situació: una meravella històrica desaprofitada, un passat oblidat, un present de molles on el pa sencer ni es somnia, i un futur incert, però tirant a obscur. Què passarà? Quan em faig esta pregunta apareixen, com l’àngel i dimoni dels dibuixos animats, dues imatges: Jeromo Aguado i la seva lluita pagesa d’una banda, i de l’altra l’empobriment, la mort lenta, l’abisme.

Com diu Martinell abans d'acomiadar-se: 'Ah, no us oblideu de comprar vi i oli de la Terra Alta'.

Petjada ecològica

De matí, per feina, vaig escoltar Artur Mas. De vesprada, per plaer, vaig anar a escoltar Ignacio Ramonet al CCCB. El director de Le Monde Diplomatique en castellà va pronunciar una conferència sobre canvi climàtic i capitalisme en què va relacionar escalfament global i model de producció i consum actual. No va dir res de molt novedós, simplement va constatar que per viure al nostre nivell caldríen dos planetes com la Terra. I va bromejar molt seriosament: "Ara toca dir-li als xinesos que no visquin com nosaltres, que no consumisquen". Va assegurar en què estem a l'últim minut i va mostrar la seva poca confiança en què a la cimera de Cancun del proper novembre -continuació de Copenhague- s'assolisquen grans acords. Però sobretot va insistir en el concepte de 'petjada ecològica', es a dir, el cost en CO2 de qualsevol producte. Cal exigir proximitat, va dir: menjar fruita de temporada i de la zona, consumir menys carn, fixar-nos en d'on ve allò que comprem. És la nostra aportació. I ja en tenim, de productes bons, a casa. Mentre tornava a casa, pensava en el Terra Alta que m'esperava...

P.D.: Malgrat que per a Ramonet el canvi climàtic és una urgència, Mas ni el va citar. Ni tampoc va dir res d'ecologia, o d'aminorar el ritme de consum. Curiós i trist. No vaig veure a cap polític a la conferència de la vesprada.