martes, 28 de septiembre de 2010

El Pont i la pedrada

Ser valencià a Catalunya no és fàcil quan es parla de política. Que el teu President canvie d'idioma quan li ve de gust al debat més important de l'any no és agradable, que s'absente el segon dia de discusions, encara menys. Un ja està fart d'argumentar i, fins i tot, justificar, que no tots són iguals al sud de l'Ebre.

És per això que, en estos dies en què l'alternativa ha de recórrer a les pedrades per fer-se escoltar, és agradable saber que a les comarques de Castelló s'ha creat 'El Pont Cooperativa de Lletres', una mena d'associació d'escriptors encara per estructurar però que, a priori, pretén defensar els interessos dels escriptors de La Plana, l'Alcalaten, el Maestrat i Els Ports i promoure l'ús del valencià com a llengua literària.

La seua tasca és tan dura que hauran de treballar molt i molt per dur-la a terme: ni més ni menys que substituir a una administració culturalment inexistent. En el millor dels casos.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Patxaran


A l'Aragó en saben molt de patxaran. En beuen la majoria i en fan molts. I la constatació que estem molt a prop és que a casa intentarem este any fer suc d'aranyó castellonenc (veure el procés d'elaboració). Ja se sap que ni caçadors ni boletaires fan públic el lloc del crim, així que preferim seguir amb la tradició. Només direm que hem estat a prop de Penyagolosa, la muntanya amb més mística del País Valencià. Sempre és un gust estar-hi, i temps tindrem de parlar-ne de la seua constant presència per als castellonencs. Avui, però, ens quedem amb un nou episodi de gastronomia artesanal.

Per cert, també vam agafar mores i hem fet melmelada. Ha quedat deliciosa amb un poc de suc de llima mentre els fruits i el sucre, en quantitats semblants, estan al foc (mig hora a partir del bull). Per als interessats, a qui pregunte done preus d'ambdós productes.

viernes, 24 de septiembre de 2010

Vocabulari difús: somordo/a

Inaugurem la que, pretenm, siga una de les seccions fixes del bloc. El vocabulari difús, que voldrà recollir totes aquelles paraules que s'allunyen de l'estàndar i només ens sonen potser a antigues, difuses, com l'aigua de l'Ebre els matins de boira. L'objectiu és no només presentar paraules sinó que entre tots trobem les diferents accepcions. Jo ja dic que, si funciona com vull, aprendré més del que aportaré.

Somordo/a: Aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa. A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".

També he llegit al diccionari català-valencià-balear que és una mena de sinònim d'apagat. Un foc és somordo quan està quasi apagat i un tro ho és quan sona lluny.

lunes, 20 de septiembre de 2010

Labordeta

S'han dit tantes coses de Labordeta que sobren les paraules. Un home que feia bandera de la proximitat i va ser capaç de fer política sense canviar. Estava més a prop que qualsevol dels seus 'col·legues' del Congrés. Per això sabia que a l'Aragó hi ha moltes realitats, i que la frontera amb Catalunya i el País Valencià es fa difusa si es vol entendre.

Una de les coses que el va fer mantenir viu en els últims i difícils dies era la secció 'El gruñidero', que feia amb José María Iñigo als matinals del diumenge de Radio Nacional. La última cançó que va grabar va ser la sintonia de la secció, que es pot escoltar en este link.

M'he volgut quedar amb una lletra tristíssima. Reflecteix com poques una ampla tristesa, que s'apodera del món rural quan la gent marxa i la rutina ensenyoreix la vida, donant pas a la malenconia.

Tu te quedas con tus muertos,
rezándoles sin parar
pensando que en esta vida
sólo se puede llorar
Te recuerdo siempre vieja,
sentada frente al portal
repasando antiguas mudas
que ya nadie se pondrá

viernes, 17 de septiembre de 2010

Pluja de setembre

El setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts
Torna la pluja, i jo torne. Em fa molta falta, com ja se sap. A la ciutat, l'estiu la fa bruta, i només els turistes la disfruten. Ara, gràcies a este canvi de temps, la tardor ens caurà damunt. Venen temps de bolets, de jaquetes i, espere, també de fer patxaran castellonenc. Abans, però, toca el que queda de verema. I el Motorland a Alcañiz, que ha revolucionat la zona. El temps passa, comencen a caure les fulles, lentament, dels arbres.

sábado, 11 de septiembre de 2010

Ponts

Els ponts que no existeixen a les consciències de tanta gent divideixen per qüestions polítiques. Alguns aposten per trencar-los. Una idea com una altra que vull compartir en este bloc amb motiu de la #Diada. Qui escriu és Carles Ripolles, membre del Centre d'Estudis dels Ports. No vos el pergueu clicant ací!