Catedral del vi

Cesar Martinell, elegantment vestit de negre, barret, bastó i somriure de vell satisfet, saluda al visitant, que sorprés s’apropa al racó del celler d’on surt la veu. Òbviament és un actor, ja que l’ideòleg de la Catedral del Vi del Pinell de Brai va morir l’any 1973 després d’una vida dedicada al modernisme.

Els dos audiovisuals que s’han incorporat a la visita d’este temple del vi vingut a menys mostren molt bé per on ha d’anar el futur de la vinya: amb la batalla dels preus justs perduda a curt plaç, queda l’opció de fondre innovació amb tradició, passat i present per mirar al futur. Al Pinell potser ha arribat tard; cada any es produeixen menys quilograms de vinya, i un restaurador anglès compra tota la producció per endur-se-la als seus salons.

En un món on ja res és el que sembla i on la irracionalitat guanya premis a diari, el celler del Pinell és reflex de la situació: una meravella històrica desaprofitada, un passat oblidat, un present de molles on el pa sencer ni es somnia, i un futur incert, però tirant a obscur. Què passarà? Quan em faig esta pregunta apareixen, com l’àngel i dimoni dels dibuixos animats, dues imatges: Jeromo Aguado i la seva lluita pagesa d’una banda, i de l’altra l’empobriment, la mort lenta, l’abisme.

Com diu Martinell abans d'acomiadar-se: 'Ah, no us oblideu de comprar vi i oli de la Terra Alta'.

NO a l'abocador

Este diumenge els habitants del Pinell de Brai es posicionaran a favor o en contra de l'abocador de residus provinents d'ecoparts de l'àrea metropolitana de Barcelona. La consulta no és vinculant, el que no deixa de ser lamentable, però seria igualment important que el 'no' guanyara la partida. Hi ha motius més que de sobra:

-Risc ambiental: és el de sempre. L'argument del capitalisme no varia. Asseguren que els paquets de residus de materials provinents d'ecoparcs que no es poden reciclar arribarien al Pinell de Brai perfectament compactats. No obstant això, entitats com el Gepec asseguren que soterrar els residus implica generar un tipus de líquid tòxic anomenat lixiviats i gas metà. Qui assegura que mai passarà res? No serveis de res vore com la costa de Tarragona es taca de negre? I el golf de Mèxic? El capitalisme, a mesura que va esgotant recursos, ha d'arriscar, i l'abocador del Pinell és un risc ambiental.

-Paisatge: La Terra Alta ha apostat pel turisme. La Via Verda de l'antiga línea ferroviària, el turisme de memòria, el vi o Els Ports consoliden la comarca any rere any. L'abocador se situaria a tocar del riu Canaletes, que forma part de la Xarxa Natura 2000. No és incompatible este risc amb el desenvolupament del turisme?

-Laboral: res assegura la creació de llocs de treball. Pel que es diu al conveni, l'empresa de Cerdanyola que lidera la Unió Temporal d'Empreses (UTE) que gestionarà l'abocador no està obligada a contractar gent del Pinell.

-Principi de subsidiarietat: les administracions han d'anar aprenent que cadascú ha de carregar amb el seu mort. És el mateix raonament que fèiem amb la 'petjada ecològica' de Ramonet: és un drama ecològic haver de soterrar la basura de Barcelona lluny d'esta ciutat. Ja siga el destí la Terra Alta, la Conca de Barberà o el Ripollés. Pel risc que suposa que camions amb este tipus de residus creuen Catalunya i perquè no és sostenible a llarg plaç.

-Interessos: Si no es generen llocs de treball i no és segur, què hi ha darrere del projecte? Segurament interessos. Els propietaris de qualsevol mina d'argila han de recuperar -o fer com que recuperen- l'ecosistema quan acaba l'extracció. Aixó, clar, té un cost. Ara este cost no només se'l estalvien els amos sinó que cobraran per l'ús dels seus terrenys.

L'únic argument que sembla valer és l'econòmic: l'Ajuntament cobrarà uns 300.000 euros a l'any. Així doncs, els veïns del Pinell de Brai han de decidir entre diners o qualitat de vida i seguretat.