Es fa de nit a les sis, fa més fred, ve de gust estar a casa. Signes inequívocs que l'hivern s'acosta i, amb ell, un dels moments més importants de l'any per a les generacions anteriors: el mandongo.
És la matança del porc, expressió que ha substituït a la que s'utilitzava de valent en molts pobles i comarques fins fa unes dècades. És una paraula quasi transversal del dialecte occidental, ja que es deia -diu- tant a les Terres de l'Ebre com a zones de Lleida properes a l'Aragó. També a les comarques nord del País Valencià.
També es denomina mandongo -o mondongo- a la botifarra de sang que s'elabora a Morella. Segons el diccionari català-valencià-balear, esta acepció també s'utilitza al Pont de Suert i el Camp de Tarragona.
És curiós com la gent generalitzava el significat de les paraules, ja que mandongo seria només el procés d'elaboració d'embotit que comença quan el porc ja està mort. Abans ho feien tot més fàcil. No creieu?
PD: Esta paraula dona molt de joc, i segur que tots teniu anècdotes dels vostres pobles i podeu aportar molt. Endavant!
recordo que alguna vegada en vam fer a casa, quan era petit. Però tot el procés de veure manipular la carn i la sang,i embotir-la al budell, etc, etc, em va fer perdre la gana
ResponderEliminarJo no he vist mai, però mare m'ho ha explicat moltes vegades. A la casa on vivien muns iaios, encara hi ha alguns dels estris que feien servir. Ella utilitzava la paraula mandongo per a descriure el material en brut, abans de començar a embotir-lo o elaborar-lo.
ResponderEliminarA Deltebre li diuen mandjongo, i es refereixen a una espècie d'embotit en q aprofiten la sang i la barrejen amb farina. Normalment es menja fregit a llesques.
ResponderEliminar