Bolets

'Florit lo cepell, lo rovelló al cistell'

És curiós com ens canvia la perspectiva. No necessàriament amb l’edat, que soc molt jove. Són les circumstàncies i qui sap si un punt de maduresa el que ara em fa percebre la tardor com, potser, la millor de les estacions. Els tons ocres del bosc, les pluges que netegen els excessos de l’estiu, la temperatura perfecta per sortir d’excursió o la llum tranquil·litzant del sol quan és a punt de pondre’s.

Per què no dir-ho, també hi ha els bolets. Els vaig descobrir tardiament, quan l’atzar em va dur a la Terra Alta, i té molt d’especial collir-los i menjar-los a la brasa, amb un bon tros de xai i regat amb un bon vi negre.

Com que soc un analfabet, m’he assessorat per dir al món que els bolets cal buscar-los, no caçar-los. Amb mesura, vull dir. I és que tenen una funció bàsica al bosc a l’hora de nodrir els arbres. Especial compte s’ha de tenir amb els més xicotets, que encara no han complert la seua funció al sól.

P.D.: Als vostres pobles també es diu la dita de dalt?