Pluja d'estiu

Intensa però curta, com el propi estiu. Renovadora, trencadora de rutines, generosa amb les ciutats que s’omplin de turisme i brutícia. És la pluja d’estiu, que este dijous ens va visitar a Barcelona.

Potser a algú li va molestar, no hi ha res que contente a tots. A mi, particularment, em va alegrar la vesprada. La ciutat pesa més en estiu. La calor, la humitat, la brutícia, les ganes de vacances, que tot ho magnifiquen. La perspectiva d’un viatge, de vore coses noves, que fa que les habituals semblen més lletges del que són.

No sé que va ser, però em va ajudar a passar les hores prèvies a les vacances. Potser em va recordar a aquells estius a Eslida –fiel a sus aguas, corcho y miel-, als peus de la Serra d’Espada, quan les tempestes interrompien breument els nostres jocs infantils. Després, però, hi havia recompensa. Eixir a buscar caragols amb el cap posat a la perolada que vindria.

No ho valorava perquè no era més que un xiquet, però com canvia tot amb la pluja d’estiu. La llum, les olors, els humors. A mi per a bé, perquè em transporta a un lloc d’uns records immillorables i millora l’espai on visc. Benvinguda sigues de tant en tant.

Ajuntament Eslida

Serra d'Espada