viernes, 30 de julio de 2010

Pluja d'estiu


Intensa però curta, com el propi estiu. Renovadora, trencadora de rutines, generosa amb les ciutats que s’omplin de turisme i brutícia. És la pluja d’estiu, que este dijous ens va visitar a Barcelona.


Potser a algú li va molestar, no hi ha res que contente a tots. A mi, particularment, em va alegrar la vesprada. La ciutat pesa més en estiu. La calor, la humitat, la brutícia, les ganes de vacances, que tot ho magnifiquen. La perspectiva d’un viatge, de vore coses noves, que fa que les habituals semblen més lletges del que són.


No sé que va ser, però em va ajudar a passar les hores prèvies a les vacances. Potser em va recordar a aquells estius a Eslida –fiel a sus aguas, corcho y miel-, als peus de la Serra d’Espada, quan les tempestes interrompien breument els nostres jocs infantils. Després, però, hi havia recompensa. Eixir a buscar caragols amb el cap posat a la perolada que vindria.


No ho valorava perquè no era més que un xiquet, però com canvia tot amb la pluja d’estiu. La llum, les olors, els humors. A mi per a bé, perquè em transporta a un lloc d’uns records immillorables i millora l’espai on visc. Benvinguda sigues de tant en tant.


Ajuntament Eslida

Serra d'Espada

domingo, 25 de julio de 2010

El tort i els cecs

Al diari digital on treballe, CatalunyaPress, em van demanar un article sobre Fabra coincidint amb l'escrit de la Fiscalia, que ha demanat 15 anys de presó per al president de la Diputació. Ha eixit açò.

jueves, 22 de julio de 2010

Els Ports en moviment

Se sol dir que les agressions conservadores i centralistes fan augmentar l'independentisme a Catalunya. Una cosa semblant ha passat a Els Ports. La decisió del Govern de Camps de tancar el repetidor del Tossal Gros, amb el que es podia veure TV3 i Canal Aragón, ha fet despertar en un grup de joves una consciència comarcal que, si bé segurament existia, mai no s'havien decidit a articular-la en un moviment reivindicatiu.

Ara 'Els Ports en moviment' ja és un fet. Neixen a partir del desafiament de Camps al territori, però amb la voluntat d'esdevenir un referent reivindicatiu en defensa del territori, a nivell ambiental o fins i tot polític. Sense anar més lluny, al proper Aplec dels Ports pensen preguntar als assistents si creuen que la comarca tindria prous perspectives en el si d'una altra comunitat autònoma.

La terra es mou, i sens dubte és una bona notícia. El poder abusa del món rural perque pensa que és fàcil. I és positiu que hi haja resposta, com també la hi ha a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre amb el conflicte eòlic o el cementiri nuclear.

Plataforma per a la defensa de la Terra Alta
Coordinadora Anti Cementiri Nuclear
Imatge: Morella.net

miércoles, 21 de julio de 2010

Horta com a teràpia

“Tot el que sé ho he aprés a Horta”. És la frase atribuïda a Picasso sobre este poble de la Terra Alta, situat al peu dels Ports, envoltat de formacions muntanyoses màgiques. Jo no aniria tan lluny com el geni del cubisme, però Horta representa la pau, la tranqui·litat, el descans.


Si alguna cosa he après d’este Mundial de futbol és que, com va deixar dit Bielsa, seleccionador xilé, “l’èxit i la feliçitat són l’excepció”. És per això que quan entre per La Farinera sempre pense que entre en un parèntesi de satisfacció personal.


Per als que vivim a la ciutat Horta és un plaer. L’espai significa la llibertat, ja que a Barcelona els edificis semblen gegants que poc a poc tanquen les urpes, amenaçant-nos. En estes circumstàncies qualsevol poble xicotet ens serviria, però este té quelcom d’especial.


La situació del nucli urbà, voltejant un castell que ara només podem imaginar, presidint des de les altures les difuses fronteres catalanoaragoneses. Amb les vistes als camps de vinyes i oliveres. A Arnes, Lledó, Vall-de-roures, a ponent. Amb la seductora muntanya de Santa Bàrbara a tocar. I els Ports, amb les Roques de Benet fent evident que l’anarquia no és tan dolenta com ens la pinten, com a mínim la de la natura.


Ara que fa un any de l’incendi i poques hores de la meua última estada, en la que m’he passejat pel museu Picasso per primera vegada, és hora de reivindicar Horta com un municipi que ha de preservar el turisme sense que este desvirtue la màgia que encara guarda.


Per a molts és un poble bonic, d’altres només el coneixem per cinc maleïdes morts. Per a mi és un parèntesi meravellós. Una teràpia magnífica, un espai de descans. Les bruixes de la Terra Alta, que absorveixen.


Web de l'Ajuntament

Centre Picasso