lunes, 20 de diciembre de 2010

Tampoc la volem dels Alps

Aquest dilluns, al Parlament de Catalunya, s'ha tornat a parlar de transvasaments. Lamentablement, caldria afegir. El futur President de la Generalitat, Artur Mas, ha recuperat en el seu discurs la idea de dur l'aigua del Roine francés en assegurar que "l'aigua cal anar a buscar-la allà on hi ha excedents i sigui menys costós energèticament portar-la".

Discutible per molts motius. Dur esta aigua no seria ni barat ni qüestió de dos dies -tampoc de quatre anys-. Però més enllà d'estes qüestions, cal preguntar-se -i no sense tristesa- quan els nostres polítics deixaran de pensar en solucions que no són tal per seguir amb un model de creixement esgotat, que de cara al futur només garantirà una esquerda social cada vegada més àmplia. Que ningú s'enganye, l'aigua del Roine serviria per abastir l'àrea de Barcelona, eminentment industrial. Ni per beure, ni per regar uns cultius que, si es respecte la idiosincràsia de cada zona, tenen l'aigua garantida.

Ara bé, com diu Francesc Mercadé, portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre, el que no podem pretendre és que des dels Governs es continue promovent, tot sabent que ací no hi ha recursos per fer-ho, un model de creixement basat en el consum de recursos accelerat. Necessitem decreixement, viure dins les nostres possibilitats i límits. S'han de buscar solucions locals, perquè les globals no estan en les nostres mans. I això el senyor Mas ho sap. Però clar, el circ de la política no s'està per problemes reals.

Els ecosistemes del Roine estan tant en perill com els de l'Ebre. Poc a poc, els glaciars dels Alps es van derretint a causa del canvi climàtic, i l'aigua que crea este presumpte 'excedent' del que parla Mas anirà minvant. El raonament és clar: si es diu 'no' al transvasament de l'Ebre s'ha de dir 'no' al del Roine.

No hay comentarios:

Publicar un comentario