martes, 7 de diciembre de 2010

Dubtes de tardor


Qui me les comprarà? A quin preu? Potser podria esperar-me uns dies, a vore si el mercat es mou i les paguen més. Però només tinc ganes de treure'm este maldecap de damunt. A trenta pessetes el kilo, quina misèria. He d'aguantar un poc. I si plou? I si fa fred? I este fill de puta, me les pagarà? M'han dit que et dona la paraula i, després, les cull quan les cull. Merda d'agricultura... Si tinc bon tamany, i són dolcíssimes; què més volen? L'any passat sí que les volíen, sí. A quant me les van pagar? 52 pessetes, crec. 52 pessetes, mecaguen Déu, qui poguera. Signava ací mateix. Però este any n'hi ha massa. A 30 pessetes amb prou feines cobriré els costs. Si no m'agradara tant, enviava la terra a prendre pel cul.

Són els pensaments de tardor dels llauradors, pendents de col·locar les seues taronges en un mercat completament irracional, on al productor li paguen deu vegades menys que el que després paga el consumidor final. Com diu mon pare, que proven a menjar taulells, a vore si els senten bé. Però també és ell qui diu que, d'ací cent anys, tots calbs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario