Horta com a teràpia

“Tot el que sé ho he aprés a Horta”. És la frase atribuïda a Picasso sobre este poble de la Terra Alta, situat al peu dels Ports, envoltat de formacions muntanyoses màgiques. Jo no aniria tan lluny com el geni del cubisme, però Horta representa la pau, la tranqui·litat, el descans.

Si alguna cosa he après d’este Mundial de futbol és que, com va deixar dit Bielsa, seleccionador xilé, “l’èxit i la feliçitat són l’excepció”. És per això que quan entre per La Farinera sempre pense que entre en un parèntesi de satisfacció personal.

Per als que vivim a la ciutat Horta és un plaer. L’espai significa la llibertat, ja que a Barcelona els edificis semblen gegants que poc a poc tanquen les urpes, amenaçant-nos. En estes circumstàncies qualsevol poble xicotet ens serviria, però este té quelcom d’especial.

La situació del nucli urbà, voltejant un castell que ara només podem imaginar, presidint des de les altures les difuses fronteres catalanoaragoneses. Amb les vistes als camps de vinyes i oliveres. A Arnes, Lledó, Vall-de-roures, a ponent. Amb la seductora muntanya de Santa Bàrbara a tocar. I els Ports, amb les Roques de Benet fent evident que l’anarquia no és tan dolenta com ens la pinten, com a mínim la de la natura.

Ara que fa un any de l’incendi i poques hores de la meua última estada, en la que m’he passejat pel museu Picasso per primera vegada, és hora de reivindicar Horta com un municipi que ha de preservar el turisme sense que este desvirtue la màgia que encara guarda.

Per a molts és un poble bonic, d’altres només el coneixem per cinc maleïdes morts. Per a mi és un parèntesi meravellós. Una teràpia magnífica, un espai de descans. Les bruixes de la Terra Alta, que absorveixen.

Web de l'Ajuntament

Centre Picasso