Hi ha molta gent que considera que subratllar els llibres és quasi un delicte. Jo crec que hi ha moltes maneres de donar vida als llibres, fer-los teus, i de fer-ho respectant-los. Amb llapis, marcant les pàgines amb un xicotet plec, tenint un foli a mà on apuntar el més reeixit.
Estic llegint Vida y destino, de Vasili Grossman, alta literatura com poques vegades he llegit. He subratllat molt, he fet plecs a moltes pàgines, amb temps estic a punt d'acabar-lo, i m'he quedat amb una cita que segurament no és la millor però que va molt amb el bloc, i qui sap -esperem que no- si amb el món que ve. Diu així:
-¿Eres del campo? -preguntó el viejo.
-No, moscovita -respondió Semiónov-. Como mi padre.
-Eso es -dijo el viejo en tono jactancioso-. Si hubieras estado aquí durante la colectivización habrías estirado la pata. ¿Sabes por qué estoy vivo? Porque conozco la naturaleza. ¿Piensas que hablo de bellotas, hojas de tilo y ortigas? No, eso se acabó enseguida. Conozco cincuenta y seis plantas comestibles. Así es como sobreviví. La primavera acababa de comenzar, no había ni una hoja en los árboles y yo ya estaba desenterrando raíces.
No hay comentarios:
Publicar un comentario