S'han dit tantes coses de Labordeta que sobren les paraules. Un home que feia bandera de la proximitat i va ser capaç de fer política sense canviar. Estava més a prop que qualsevol dels seus 'col·legues' del Congrés. Per això sabia que a l'Aragó hi ha moltes realitats, i que la frontera amb Catalunya i el País Valencià es fa difusa si es vol entendre.
Una de les coses que el va fer mantenir viu en els últims i difícils dies era la secció 'El gruñidero', que feia amb José María Iñigo als matinals del diumenge de Radio Nacional. La última cançó que va grabar va ser la sintonia de la secció, que es pot escoltar en este link.
M'he volgut quedar amb una lletra tristíssima. Reflecteix com poques una ampla tristesa, que s'apodera del món rural quan la gent marxa i la rutina ensenyoreix la vida, donant pas a la malenconia.
Tu te quedas con tus muertos,
rezándoles sin parar
pensando que en esta vida
sólo se puede llorar
Te recuerdo siempre vieja,
sentada frente al portal
repasando antiguas mudas
que ya nadie se pondrá
No hay comentarios:
Publicar un comentario