lunes, 28 de febrero de 2011

Catedral del vi


Cesar Martinell, elegantment vestit de negre, barret, bastó i somriure de vell satisfet, saluda al visitant, que sorprés s’apropa al racó del celler d’on surt la veu. Òbviament és un actor, ja que l’ideòleg de la Catedral del Vi del Pinell de Brai va morir l’any 1973 després d’una vida dedicada al modernisme.

Els dos audiovisuals que s’han incorporat a la visita d’este temple del vi vingut a menys mostren molt bé per on ha d’anar el futur de la vinya: amb la batalla dels preus justs perduda a curt plaç, queda l’opció de fondre innovació amb tradició, passat i present per mirar al futur. Al Pinell potser ha arribat tard; cada any es produeixen menys quilograms de vinya, i un restaurador anglès compra tota la producció per endur-se-la als seus salons.

En un món on ja res és el que sembla i on la irracionalitat guanya premis a diari, el celler del Pinell és reflex de la situació: una meravella històrica desaprofitada, un passat oblidat, un present de molles on el pa sencer ni es somnia, i un futur incert, però tirant a obscur. Què passarà? Quan em faig esta pregunta apareixen, com l’àngel i dimoni dels dibuixos animats, dues imatges: Jeromo Aguado i la seva lluita pagesa d’una banda, i de l’altra l’empobriment, la mort lenta, l’abisme.

Com diu Martinell abans d'acomiadar-se: 'Ah, no us oblideu de comprar vi i oli de la Terra Alta'.

No hay comentarios:

Publicar un comentario