lunes, 1 de noviembre de 2010

Les oliveres de Belchite

Treballadora de banca, barcelonina d'adopció i convicció i futura esposa formal. És la Maria. Un viatge de negoci a Londres. Una tècnica de l'Ajuntament. Un 'clic'. Tot per descobrir.

De fons, Belchite i la Guerra Civil. Que ningú s'espere flashbacks sobre bombardeigs. No calen. La guerra encara dura a les memòries, les tortura. Tant, que en un intent de protecció que no és més que una fugida endavant, els que l'han patit no l'expliquen a les generacions següents, que viuen sense memòria.

De repent, tot canvia. Els esdeveniments es precipiten, i s'imposa treure-ho tot. Els records es converteixen en un volcà difícil d'aturar, i el magma connecta passatges de la vida que es creien atzarosos. Res d'això, la guerra marca. I les conseqüències de la memòria són difícilment predictibles.

És un 'vermudet' d'una de les dos històries que transcorren paral·leles a 'Les Oliveres de Belchite', d'Elena Moya, morellana de naixement, tarragonina d'adopció i londinenca de professió. L'acabe d'acabar i no puc més que recomanar-lo. Et fa necessitar sentir-te viu, arriscar alguna vegada perquè, com diuen Els Manel, a vegades ens en sortim.

2 comentarios: