Vocabulari difús: ventorrillo

La paraula correcta és 'venta'. No obstant això, crec que el mot escollit és més... com dir-ho, romàntic. Té més de la fusió que es produeix als territoris que reben immigració. 'Ventorrillo' és un castellanisme que, durant anys va fer arrels a molts pobles de Castelló. En particular, als de La Plana i, segons m'han explicat veus potser interessades en que certs tòpics de bebedors empedernits sobrepassen generacions, sobretot a Almassora i Vila-real.

A la gent de Vila-real se l'ha coneguda històricament com 'borratxos'. Quasi res. I els homes d'Almassora han tingut sempre fama de poc treballadors i d'amants del bon esmorzar al bar. A aquest poble, tocat pel Mediterrani, les famílies tenien prou pescant 'quatre peixos' i fent un poc d'hort. A Vila-real era diferent. El terreny de secà feia la vida dels llauradors duríssima. El fet és que, per oblidar o per passar l'estona, es bevia.

I es bevia als ventorrillos, situats al terme. Eren èpoques en què es treballava amb horaris diferents. Per a la majoria el sol picava massa al migdia, i per la nit no hi havia llum ni televisió per veure a Buenafuente. Els homes feien molta vida als bars, i les ventes passaven per ser els bars del terme. Expliquen que hi havia animals de càrrega que sabien el camí a estes tabernes, que l'home s'adormia i era el burro el que s'aturava, avisant a l'amo que havien arribat. En sabeu alguna cosa, d'esta paraula?

En la imatge, l'antiga Venta de Carme, entre Almassora i Vila-real, ara oblidada junt a la carretera que uneix Castelló amb Nules. Aixo sí, han fet una autovia 'meravellosa'.